A molts dels seus admiradors els va molestar que se l’utilitzés per vendre cotxes. Per si algú no se n’ha adonat encara, el locutor d’aquest anunci de Seat és Julio Cortázar, llegint el seu propi relat Preámbulo a las instrucciones para dar cuerda al reloj, extret del llibre Historias de cronopios y de famas. De totes maneres, suposo que va ser la família del difunt narrador qui va autoritzar l’ús dels seus textos i de la seva veu.
Els creatius encarregats de la campanya es van enfrontar, de ben segur, amb la síntesi més profunda de la més alta literatura contemporània i el màrqueting en el sector de l’automòbil. El simbolisme d’emprar justament aquest text de Cortázar és evident, però sembla contradictori: l’esclavatge de rebre un rellotge com a regal és exactament el mateix que el de posseïr un Seat León. No en va coincideixen les imatges del jove propietari netejant el cotxe mentre Cortázar afirma: “Et regalen la necessitat de donar-li corda cada dia”. O les del jove vigilant el cotxe des de casa o realitzant un avançament perillós, mentre el narrador diu: “Et regalen la por de perdre’l, de què te’l robin, de què et caigui a terra i es trenqui”. Tot plegat, sembla contradictori però no ho és. Els publicistes de Seat saben de sobra que el futur propietari d’un León es deleix per viure encadenat al seu cotxe, per vigilar-lo a cada moment, per ensenyar-lo a les amistats però advertir-les de què no taquin la tapisseria o no ratllin la xapa. Saben de sobra que vendre un León a un client és en realitat tot el contrari. “Tu ets el regalat”, com diu sabiament Cortázar amb la seva peculiar dificultat per pronunciar la doble r.
Marc Duran Riera
