Els anuncis de l’Atlètic de Madrid sempre han destacat per la seva originalitat, per la seva passió i per ser els únics existents en el món del futbol. D’entre ells, en destaca un, el del centenari, que va despertar més d’un somriure i que posava l’esperit del futbol com un element conciliador de totes les rancúnies humanes. Malauradament, no sempre és així, però la bona intenció dels publicistes hi era, i la seva tasca s’ha de reconèixer.
La campanya en qüestió situava l’acció en un front de la Guerra Civil, probablement la serra madrilenya, l’any 1937. Un milicià anarquista condueix un presoner franquista a punta de fusell pel mig del bosc. En una paradeta a mig camí, el milicià afirma que allò que més troba a faltar en aquesta guerra és el futbol, quan de sobte, ambdós descobreixen que són seguidors de l’Atlètic de Madrid. L’excitació els envaeix i comencen a recordar èpiques jugades del seu equip estimat, oblidant per uns moments els motius polítics que els enfronten. L’acció culmina amb el milicià alliberant el seu presoner i amb un crit unànim d’Aupa Atleti!. Un simpàtic detall és que el milicià s’exclama amb el puny alçat i el presoner ho fa amb la salutació romana.
Sens dubte, la gran idea dels creatius, i malgrat l’interès corporatiu de captar nous socis i aficionats, fa una gran aportació als valors de l’esportivitat i la conciliació enmig d’un conflicte. A banda, rellegeix una faceta de la Guerra Civil, segons la qual l’enfrontament ideològic esdevingué un enfrontament fraticida, pels llaços familiars, amistosos o de classe que unien als combatents de base, lluny de les directrius i els objectius dels líders de la guerra.
Marc Duran Riera
